divendres, 26 d’octubre del 2012

67.

Necessite un atles d'espirals. Inspiració. Inspirar, expirar i morir. Morir somniant i pujar al cel com si tota la vida hagueres estat preparant-te per morir. I de sobte un lligam et torna a la terra i et fa sentir viva, però el més important és que et fa sentir. I vos doneu les gràcies mútuament mirant-vos com si la resta del món es congelara.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

66.

Tot era tan fàcil com deixar-se escriure el cos amb un retolador permanent d'aquells que no s'esborren amb una dutxa. Es van pintar les mans, els braços, l'esquena i la panxa. Li van fer un dibuix al melic i es van pintar les cames, els peus i tots els dits. Es van caligrafiar a les orelles, baixant pel coll i en la punta del nas. I després de tot, es convertiren en un conte en forma de poema visual.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

65.

Li volia parlar al món amb tanta sinceritat i tan tendrament que es desfaria sota les meues paraules i tornaria al meu univers amb la cara ben alta per poder construir tantes histories, tantes situacions i tantes preguntes com poguera per tornar boja la realitat. Però el món es negava a escoltar-me. No volia cridar-li, ni fer-li mal però finalment ho vaig fer. I va continuar negant-me el ser escoltada. Després de pensar una bona estona, vaig decidir que si no era capaç d'escoltar-me, li ho deixaria per escrit. Així, aquell món paral·lel al que la nostra societat no li deixa lloc prendria forma, colors i figures; i ompliria l'ànima de tots aquells que s'atreviren a llegir. Per això, em vaig posar a escriure. 

Per això, i per una inspiració que porta lligada una gran pressió al pit.

dijous, 4 d’octubre del 2012

64.

"I així pren tot el fruit que et pugui donar 
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. 
Què demà mancarà el fruit de cada pas; 
per això, malgrat la boira, cal caminar"

De vegades les coses passsen massa ràpid; o tal vegada no. El temps, que per tots és el mateix, pot ser diferent per a determinades situacions i plantejaments. Pot ser, el que per a algú suposa anys i anys de preparació, altre ho fa amb mesos (com passa per exemple, a l'hora d'estudiar per a un examen), seguint el mateix procés, portant el mateix estil de vida, canviant d'hàbits tan prompte com pot per adaptar-se a una nou moment que el porta allà on sempre havia desitjat estar; a fer el que sempre havia desitjat estudiar, treballar o fer; a estar amb qui sap que sempre havia estat buscant (o esperant) sense ser conscient que ho feia. I és per això que, els canvis són dificils... i canvies i tornes a canviar, així al llarg de la vida. Però hi ha coses que una vegada aconsegueixes vols mantenir per sempre, i saps que, malgrat les vicissituds que pugues trobar seràs capaç d'afrontar i seguir caminant a poc a poc, cada vegada un pas més endavant; perquè al cap i a la fi no importa si el pas és més gran o més menut, el que importa és pegar-lo, inclús saltar si cal, i seguir amb ganes de nous reptes.

"Si véns amb mi, 
no demanis un camí planer, 
ni estels d'argent, 
ni un demà ple de promeses, sols 
un poc de sort, 
i que la vida ens doni un camí 
ben llarg"