diumenge, 11 de novembre de 2012

68.

La vida corre i recorre, camina, pels camins del temps i on hi havien mesos queden dies i setmanes. On hi havien anys queden minuts. Les setmanes passen tranquiles en l'esdevenir del passat, del present i del futur. El demà pel que et preocupaves ahir és hui. Però la rutina no s'estanca, perquè mai és rutina sinó un nou dia, potser semblant a un que ja has viscut, però amb paraules noves i amb les persones que segueixen i seguiran al teu costat, ara que s'acosta l'hivern, quan vinga la primavera, quan riga l'estiu calorós i quan comence a plorisquejar una tardor que esclatarà en un fred hivern. Perquè la persona que et dòna la mà i t'ajuda a pujar en les costeres i a frenar en les baixades continuarà amb tu en un cicle viciós d'estacions que no para, com una roda.