dilluns, 6 de febrer de 2012

35.

És important saber quan has d'estar agraït. Donar gràcies resideix tant a un somriure com a una forta abraçada,  tocar-li l'esquena a algú o a una paraula. Donar gràcies és gratuit. Caminem per sendes difícils, sinuoses i escarpades que tallen la nostra vida. Ens trobem amb dificultats, però en el moment en el que menys ho esperem surt una mà del no res que ens ajuda a avançar i pujar per aquella paret. Ara jo, ara tu. Recolzar-se en els demés ajuda a descarregar part del pes. Compartir un secret a mitges, confiar en algú i deixar que les teues preocupacions siguen ara compartides per una persona que t'estima i t'aprecia fa molt més fàcil el plor i l'angoixa. Cal donar les gràcies. Així doncs: GRÀCIES. De tot cor, per ajudar-me, per fer-me comprendre, per escoltar-me, per sentir, per ser, per quedar-vos callats, per mirar-me, per mimar-me, per acaronar-me, per fer-me plorar, per fer-me sentir especial, per posar ulls de xinés quan et rius.

Les coses cal parlar-les. Sobrentendre-les comporta malentesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada