divendres, 24 de febrer de 2012

37.

Massa coses a fer, massa poc temps, massa esdeveniments importants d'eixos que marquen en poques hores. M'agradaria haver parlat abans com ha fet altra gent, però tot el que passa m'abarca massa minuts. Ens passa a tots i no és només qüestió d'açò em pareix correcte o no. Cal unir les mans, acostar colze i muscle, cridar tots a una veu que ja estem farts. En primer lloc vull deixar ben clar que no vull posar-me en el cap de ningú ni fer-lo canviar d'idea. Només vull que pense i reflexione: volem que privatitzen els sistema educatiu? Volem no poder fer exàmens per falta de paper? No tindre llibres, fotocòpies, beques,...? Què volem?
Ja vaig comentar fa temps que em pareixia una vertadera barbaritat tot el que estava passant amb les retallades, tot el que passa amb educació en general. Com pot ser que quatre persones que de segur que porten els seus fills a col·legis privats, ja que tenen sous vitalicis i els ho permeten, hagen de triar què i què no és important per a nosaltres? NO HO COMPRENC, la veritat. No comprenc com retallen allà on més cal invertir, i com he dit un fum de vegades, volen llavar-nos els cervells, que deixem de pensar, que no puguem fer-ho per a controlar-nos amb més facilitat.
Només pense en tot els que ha passat a València aquests dies. INDIGNANT, la veritat. Podran dir el que vulguen, podran dir que s'ha provocat a la policia, no dic que no, però darrere d'aquests incidents aïllats hem pogut veure caps oberts, colps de porra i garrotades a vianants, a gent aliena a manifestacions, a pares i mares que buscaven els seus fills, a persones majors, gent detinguda sense cap motiu,... M'han entrat ganes de plorar, de veritat. Se'm cauia la cara de vergonya que València fós una vegada més, el centre de les mirades de tots per coses dolentes, malgrat que aquest cop no haja sigut per corrupció (no sé si donar les gràcies o no). Però les llàgrimes no serveixen de res, i he eixit al carrer amb el crit d'"aquestes són les nostres armes", armada amb llibres, que és l'arma més ferotge. Pots matar una persona, però no pots matar una idea. Pots arrancar totes les flors, però no podràs parar la primavera. La #primaveravalenciana ha nascut entre nosaltres, i s'han unit en manifestacions de suport des d'altres punts d'Espanya (inclús des d'altres països).

LLUITEM PEL MÓN QUE VOLEM CONSTRUIR! 

Aquest fet no té res a veure amb ideologies, amb politicismes ni res, té a veure amb necessitats que no es cobreixen i amb uns drets que s'estan violant: DRET A L'EDUCACIÓ. No vull atribuir el Tirant lo Blanch a Ausiàs March (com va fer la Consellera d'Educació), gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada