divendres, 25 de gener del 2013

dijous, 24 de gener del 2013

83.

Dos de gener

Veníem en tren
i la finestra, donava al mar,
lluent pel sol altiu,

Sol escut del guerrer vencedor,
aquell qui vencent les defallides,
torna per animar-nos, als dos,
en els moments més difícils.


Em mirares i vàres somriure.
Vàres somriure com mai no ho havies fet.
Em miraves amb els auriculars posats,

vàres tararejar i me n’oferires un.
Em miraves i em deies,
amb la mirada... em miraves.

dimecres, 23 de gener del 2013

82.

Solitud. Desert inhabitat.
Esplanada de pols i cendra.
Foc ardent a la llunyania,
encara cremen cases,
encara cremen gents,
i els sentiments bullen.
Vagabundeig de mort,
d'espera i de temps.
Tot resta igual.
Tot queda igual.
Igualitàriament sol.

dimarts, 22 de gener del 2013

81.

No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà". 
Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada 
l'hora, jo t'he de dir això només: "Anem". 
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré 
dins de la meua mà la teua, em miraràs 
a penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa, 
i miraràs el sòl, i de sobte, després, 
em miraràs també i també te'n riuràs; 
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa 
dins la meua, anirem. No deixarem de riure. 
I deixarem darrere quasi totes les coses: 
poble, casa, carrer, pares, amics, parents. 
I no les deixarem: no les recordarem. 
De sobte tot això deixarà d'existir, 
o mai no haurà existit. Com nosaltres. Nosaltres 
tampoc no érem abans. Serem, només, de sobte. 
(Un incís: em recorde, irremeiablement, 
d'Adam i Eva sorgint del Paradís, tots nus, 
amb el cap abatut sobre el pit... ¿Te'n recordes?)
Vicent Andrés Estellés - Llibre d'exilis



No hi ha res com escriure. Posar-se davant d’un full en blanc quan tens tantes coses per dir i no saps per on començar. Escriure ajuda a estructurar-te les idees, escriure alça l’ànima, exalça els ànims i em fa sentir alliberada. Ara bé, no fa molt vaig escoltar que “la escritura es el intento más elegante de autodestrucción” i no puc estar-hi més d’acord. Amb l’escriptura podem arribar a alliberar-nos tant de nosaltres mateixos que podem crear monstres, deixem veure’ns tal i com som, som transparents i clars, som l’aigua que es fon de la neu a les muntanyes. Però, quan s’escriu es té una oportunitat molt més valuosa i que hem de saber apreciar. Quan escrivim podem revisar el text, podem canviar allò que volem, podem reeditar, canviar paraules, tornar a pensar exactament en allò que hem dit. Tot açò, no ho podem fer quan parlem en persona. I, sincerament, no sé que és millor, perquè de vegades quan es para cara a cara i ens enfadem reaccionem i contestem d’una forma que pot ferir l’altra persona simplement perquè nosaltres estem molestos. Però deixant-ho anar sense pensar, mostres els teus sentiments, com et sents i com et vénen les paraules. Com les somnies. Com te les venen.






 

dilluns, 21 de gener del 2013

80.

La lluna té dos cares que brillen i confonen de nit com les teues paraules...


diumenge, 20 de gener del 2013

79.

Me aplasta la hermosura 
de los cuerpos perfectos, 

las sirenas que ululan en las noches de fiesta, 

los códigos de barras, 

el baile de etiquetas. 

Me arruinan las prisas y las faltas de estilo, 
el paso obligatorio, las tardes de domingo 
y hasta la línea recta. 

Me enervan los que no tienen dudas 
y aquellos que se aferran 
a sus ideales sobre los de cualquiera. 

Me cansa tanto tráfico 
y tanto sinsentido, 
parado frente al mar mientras que el mundo gira.


Fragment de Ideario (Francisco M. Ortega Palomares).


Idea. Ideació. Ideal. Idealisme. Idealista. Idealitat. Idealització. Idealitzar. Idealment. Idear. Ideari. Ideogènia. Ideogènic. Ideografia. Ideogràfic. Ideograma. Ideòleg. Ideologia. Ideològic. Idea idèntica. Ideologia idealitzada. Idear idearis. Idealització identificada. Ideòleg ideal. Identitat ideogènica. Ideograma idealista. Ideografia ideogràfica. Ídem. Idem, eadem, idem. 

dissabte, 19 de gener del 2013

78.

No sóc ni escriptora ni poeta. Sóc PERSONA, que ja és més del que molta gent podria arribar a desitjar hui en dia.

dimecres, 16 de gener del 2013

77.

Hi ha vegades que pensem que ja no podem més, que anem a reventar o que, contrariament, ens anem a desinflar com un globus després d'una festa d'aniversari. Aleshores, sempre podem trobar recolzament en aquella gent que sempre ha estat al nostre costat. No importa com estigam, ni què ens diem, ni si estem més o menys secs, més o menys receptius; només importa saber que estem allà i que estan per nosaltres, per saber-nos estimats mentre passa la nostra debilitat. Mentre passa el temps d'exàmens i el dels exàmens de consciència. Mentre passa aquell temps que no és d'exàmens.

dissabte, 12 de gener del 2013

76.


"De mirar al suelo, tiempo de escuchar,
de tocar el cielo, tiempo de opinar."


dimecres, 9 de gener del 2013

75.

Diccionari de sinònims, d'antònims, bilingüe i de descodificació de mirades.

dissabte, 5 de gener del 2013

74.

Any nou, ple d'ànims, esperançes i ganes de seguir endavant, de continuar amb tota la vitalitat i el vigor possible, de fer el camí més difícil. Les coses senzilles i planeres no s'agraeixen ni s'aprecien amb tanta força.  Cal saber els límits de la gent, cal saber quan acudir-hi, cal saber esperar. Saber esperar és estimar. I si més no, què hi ha alguna cosa més gran que l'estima? Estimar, deixar el temps necessari, saber que sempre em tindràs i et tindré al costat, per donar-nos ànims, proposar-nos nous reptes i seguir endavant. A pas a pas, sense cap presa més que assaborir la vida i deixar-hi anar els moments i fer-nos esperar. Perquè saber esperar és també, en tota mesura, estimar.