divendres, 9 de març de 2012

40.

Tempus fugit. Fuig de nosaltres, vola, s'escapa de les nostres mans. Demà serà el meu aniversari, i sempre que arriben dates importants per al record em pose melancòlica sobre el pas del temps. De vegades pense què passarà amb totes les persones amb les que tinc relació ara mateix i no vull perdrela, amb els que vull seguir tenir presents a la meua vida, amb els companys de classe, amics, familia,... No es perd res si un no vol que es perda, però malgrat tot, el pas del temps decidirà per nosaltres.

Vaig nàixer jo,
perquè algú havia de nàixer.
Després d'anys de neguit
tot just esperant-me,
d'un amor desenamorat,
d'una història estranya però com mana
vaig decidir arribar
al sud de les terres blaugrana.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada