Buscava un text sobre el Donar i va rebre molt més del que esperava trobar:
- Què et passa
Ventafocs? Et veig pensativa?
- És que estic
molt confosa, Fada Padrina, em demanen tantes coses!
- Què et preocupa
ara, videta? Vols que xarrem? Saps que sempre sóc ací per escoltar-te...
- Donar és
estimar i rebre és ser estimat?
- Veig que no
perds el temps... Ai Ventafocs, em sembla que no és tan senzill com això.
Donar i rebre, són dues paraules completament contraposades; i així i
tot, tan complementaries, sinèrgiques...
- Com el ying i
el yang de l’amor?
-Escolta’m,
Ventafocs. Estimar és tan egoistament generós que quan dones; quan et dones,
reps amb escreix el que has donat, i la línia que separa el donar i el rebre és
difumina de tal manera que ja no tens clar el què és una cosa i és l’altra.
- Però, Fada
Padrina. No estic segura d’entendre’t. Si jo estime, vull que m’estimen.
- Tothom
necessita que l’estimen. Si estimes seràs estimada, però potser no de la manera
que tu esperes, ni per la persona que tu esperes. I has de tindre en compte que
s’estima sempre sense esperar res a canvi, si no ja no parlem d’amor.
- Vols dir que he
de donar sense rebre?
- Vull dir que
donar és rebre i que rebre és donar. Que tot el que sents quan estimes és un
regal tan gran, una satisfacció personal tan extraordinària que ja has rebut
amb escreix tot el que has donat.
Pensa-ho a
l’inrevés, Ventafocs. Quan algú t’estima, en el moment que tu l’acceptes, ja li
dones l’oportunitat de ser generós i de sentir l’efecte de l’amor en tota la
seua esplendor. No és això suficient? Les persones no donen per cobrir deutes o
reben per recaptar el que se'ls ha donat, són lliures. L’amor
no ha de tenir cadenes, no s'ha d’esclavitzar, ha de ser lliure.
- Crec
que comence a entendre-ho un poc... donar és rebre i rebre és donar.
- I, per altra
part, has de tenir en compte que és tan important saber donar com rebre, perquè
quan reps el que t’és donat permets que l’altre estime plenament, i així es
completa el cicle.
- Quantes coses
per aprendre... em sent tant menuda.
- Tots som menuts
i alhora extraordinaris, no ho oblidis mai, Ventafocs.
- Gràcies per
ser-hi, no sé què faria sense tu.
- Gràcies a tu,
estimada. Ja saps que sóc part de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada