64.

"I així pren tot el fruit que et pugui donar 
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. 
Què demà mancarà el fruit de cada pas; 
per això, malgrat la boira, cal caminar"

De vegades les coses passsen massa ràpid; o tal vegada no. El temps, que per tots és el mateix, pot ser diferent per a determinades situacions i plantejaments. Pot ser, el que per a algú suposa anys i anys de preparació, altre ho fa amb mesos (com passa per exemple, a l'hora d'estudiar per a un examen), seguint el mateix procés, portant el mateix estil de vida, canviant d'hàbits tan prompte com pot per adaptar-se a una nou moment que el porta allà on sempre havia desitjat estar; a fer el que sempre havia desitjat estudiar, treballar o fer; a estar amb qui sap que sempre havia estat buscant (o esperant) sense ser conscient que ho feia. I és per això que, els canvis són dificils... i canvies i tornes a canviar, així al llarg de la vida. Però hi ha coses que una vegada aconsegueixes vols mantenir per sempre, i saps que, malgrat les vicissituds que pugues trobar seràs capaç d'afrontar i seguir caminant a poc a poc, cada vegada un pas més endavant; perquè al cap i a la fi no importa si el pas és més gran o més menut, el que importa és pegar-lo, inclús saltar si cal, i seguir amb ganes de nous reptes.

"Si véns amb mi, 
no demanis un camí planer, 
ni estels d'argent, 
ni un demà ple de promeses, sols 
un poc de sort, 
i que la vida ens doni un camí 
ben llarg"