divendres, 26 d’octubre de 2012

67.

Necessite un atles d'espirals. Inspiració. Inspirar, expirar i morir. Morir somniant i pujar al cel com si tota la vida hagueres estat preparant-te per morir. I de sobte un lligam et torna a la terra i et fa sentir viva, però el més important és que et fa sentir. I vos doneu les gràcies mútuament mirant-vos com si la resta del món es congelara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada