dilluns, 8 d’octubre de 2012

65.

Li volia parlar al món amb tanta sinceritat i tan tendrament que es desfaria sota les meues paraules i tornaria al meu univers amb la cara ben alta per poder construir tantes histories, tantes situacions i tantes preguntes com poguera per tornar boja la realitat. Però el món es negava a escoltar-me. No volia cridar-li, ni fer-li mal però finalment ho vaig fer. I va continuar negant-me el ser escoltada. Després de pensar una bona estona, vaig decidir que si no era capaç d'escoltar-me, li ho deixaria per escrit. Així, aquell món paral·lel al que la nostra societat no li deixa lloc prendria forma, colors i figures; i ompliria l'ànima de tots aquells que s'atreviren a llegir. Per això, em vaig posar a escriure. 

Per això, i per una inspiració que porta lligada una gran pressió al pit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada