És com deixar una gota de tinta dins d'un got de vidre ple d'aigua (de l'aixeta). La gota s'escampa com l'arena de la platja amb el llevant vesprí, fent-se cada vegada més clara, més diluida en xicotets cercles, desdibuixant-se en totes les direccions del seu llenç abstracte. Aleshores, sembla que ha desaparegut, però roman allí, present sense presència, camuflant-se d'allò que la delanta i que vol que es veja. És exactament així. És exactament així com discorren les idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada