dimecres, 23 de gener del 2013

82.

Solitud. Desert inhabitat.
Esplanada de pols i cendra.
Foc ardent a la llunyania,
encara cremen cases,
encara cremen gents,
i els sentiments bullen.
Vagabundeig de mort,
d'espera i de temps.
Tot resta igual.
Tot queda igual.
Igualitàriament sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada