dijous, 24 de gener de 2013

83.

Dos de gener

Veníem en tren
i la finestra, donava al mar,
lluent pel sol altiu,

Sol escut del guerrer vencedor,
aquell qui vencent les defallides,
torna per animar-nos, als dos,
en els moments més difícils.


Em mirares i vàres somriure.
Vàres somriure com mai no ho havies fet.
Em miraves amb els auriculars posats,

vàres tararejar i me n’oferires un.
Em miraves i em deies,
amb la mirada... em miraves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada