Dos de gener
Veníem en tren
i la finestra, donava al mar,
lluent pel sol altiu,
Sol escut del guerrer vencedor,
aquell qui vencent les defallides,
torna per animar-nos, als dos,
en els moments més difícils.
Em mirares i vàres somriure.
Vàres somriure com mai no ho havies fet.
Em miraves amb els auriculars posats,
vàres tararejar i me n’oferires un.
Em miraves i em deies,
amb la mirada... em miraves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada