Any nou, ple d'ànims, esperançes i ganes de seguir endavant, de continuar amb tota la vitalitat i el vigor possible, de fer el camí més difícil. Les coses senzilles i planeres no s'agraeixen ni s'aprecien amb tanta força. Cal saber els límits de la gent, cal saber quan acudir-hi, cal saber esperar. Saber esperar és estimar. I si més no, què hi ha alguna cosa més gran que l'estima? Estimar, deixar el temps necessari, saber que sempre em tindràs i et tindré al costat, per donar-nos ànims, proposar-nos nous reptes i seguir endavant. A pas a pas, sense cap presa més que assaborir la vida i deixar-hi anar els moments i fer-nos esperar. Perquè saber esperar és també, en tota mesura, estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada