Un bon dia t'alces de matí i veus el món amb ulls diferents. És com si no fores tu, com si t'hagueren possat unes ulleres simpatitzadores per sentir tot el que abans no senties, per fer tot allò que abans no feies, per dir i pensar lliurement, des de la teua mateixa persona però amb un punt de vista diferent. Aquell mateix bon dia, apareix una ànima caritativa que et salva de morir atropellada per un cotxe negre amb un conductor furiós. Aquell mateix bon dia les coses perden el sentit, es difuminen i s'escampen com una gota de tinta en un poal d'aigua i al final ja no queda res, però tot resta igual, intacte, immòbil. Un bon dia t'alces amb ganes de somniar i continuar dormint, però veus que no hi ha res clar, i patir per patir, i fer patir per fer patir, no porta enlloc. Aquell mateix bon dia, va vindre a veure'm el Sol saludant-me entre els núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada