Comença. Un nus a la panxa i ganes de vomitar. Necessitat d'organització infinita, necessitat de morir cada instant que pense que no puc. He de fer força i sobreviure, creure'm que sóc capaç de fer-ho tot o no ho conseguiré. La meua vida depén d'un fil de cotó llarg que s'acurta i em deixa penjada sobre la infinitat del cel. Caiguda lliure, caiguda obscura i tènue que s'expandeix i es contrau amb el pas del temps. Al sostre, un forat i una llum blanca que enlluernaria els ulls dels àngels més nivis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada