dissabte, 26 de maig de 2012

56.

Ja no sabia si volia continuar existint. Va veure el cel i tot era tan clar que els núvols que li cobrien els pensaments van desaparèixer. Decidit. Pensat i fet. Tot d'una va agafar un pot de pintura transparent i es va pintar dues ales, va mesclar amb altre pot de pintura blau cel "de bon matí" i es va recobrir el cos nu amb aquella empalagosa mescla que feia olor a pa acabat de coure. Després de tot, amb les seues mans havia creat tot un món de pans i havia donat aliment i esperança a tantes persones que ningú les podia arribar a contar. Es va llençar al buit creient que volaria com una papallona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada