dimecres, 9 de maig de 2012

COLGAR

Ha arribat el gran dia 
que tots hem de celebrar. 
Les paraules d'aPARAULA'm,
que tots hem apadrinat,
cobren vides, cobren vida,
moren, naixen sens parar.
Sara Vázquez Bueno

Totes les meues entrades al bloc tenen un nombre. Hui, que és el meu escrit número 50 en aquest bloc, no. Farà una setmana i mitja vaig apadrinar amb tota la il·lusió del món aquesta paraula, COLGAR, i vaig deixar al Facebook que l'apadrinava perquè "té un significat bastant diferent al que la gent li atribueix pel "colgar" castellà. Així doncs, comencem!


UNA HISTÒRIA D'AMOR

Sempre m'ha agradat la lectura. Em vaig considerar lectora precoç quan, després d’acabar la primera de tots els meus companys una feina de lectura bastant difícil, a la classe de 4 anys em regalaren, com a premi, –i per a entretindre’m, més que res- un llibre de la mateixa col·lecció que nosaltres utilitzavem però per a xiquets i xiquetes de 5-6 anys (ara no ho recorde bé). Per aquest motiu sempre he anat devorant llibres, i és que jo sense un a les mans, no sóc persona.
La meua passió per la lectura es va estendre també a l’estima de les llengües. I per sort o per desgràcia, com que sóc una persona tafanera i buscadora –“escuadrinyadora” com diu la meua iaia-, un dia rondant el món virtual desemparada, vaig caure a les mans de Rodamots i Minimàlia. Fou magnífic adonar-me’n que hi ha moltíssima més gent de la jo m’esperava amb ganes de menjar-se llibres per dinar o sopar (l’ànima també cal alimentar-la).
Un dia, com qualsevol altre dia haguera pogut ser, va arribar al meu correu una “nova” paraula: COLGAR. Jo vaig pensar... colgar, colgar, COLGAR, per què em sona? I de seguida vaig caure en que el meu iaio l’havia utilitzat l’estiu del mateix any que aquella entrada (15 d’Octubre del 2008). Em vaig enamorar de seguida. Com podien haver dues paraules tan semblants en dues llengües germanes i que cadascuna significara pràcticament l’oposat de l’altra? És més, les dues paraules vénen del collocare llatí.
Sé que el verb es va enamorar de mi també, perquè des que ens coneixem, l’he escoltat en les boques de la gent, sobretot la gent major que encara guarda els records d’un temps passat, immòbil i tèrbol, un temps on parlaven “d’anar per casa”, el mateix temps que van tindre per defensar un món millor. Com no anàvem a recordar eixe “colgar” a aquestes terres valencianes, que són sobretot agrícoles i on és molt difícil no tindre algun parent llaurador?

L’entrada del DIEC diu:


v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver. 

intr. pron. [LC] Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar. 

intr. pron. [LC] Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet. 

intr. pron. [LC] [FIA] El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent. 

tr. [LC] Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts. 

tr. [LC] [AGA] Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.

És una paraula de lèxic comú, però pense que mor malgrat ser-ne tan bonica... i al final l'haurem de colgar nosaltres amb grans honoraris a algun diccionari de paraules arcaiques per a ociosos. Com per a ociosos fou el diccionari que fiu Joan Fuster.



Colguen les gents ab alegria festes, 
lloant a Déu, entremesclant deports, 
places, carrers e delitables horts 
sien cercats ab recont de grans gestes, 
e vaja jo los sepulcres cercant, 
interrogant ànimes infernades, 
e respondran, car no són companyades 
d'altre que mi en son contínuu plant. 

Ausiàs March, “Colguen les gents ab alegria festes”.





Colgaré mes sentiments,
entre paraules entredites
entre versos que no ens diuen.
Car de matinada ve la mort...

Colgaré mes sentiments,
ara que no tinc cap esperança:
que un foc traïdor que a tots alcança,
ens incita a fugir sens por.

Colgaré mes sentiments,
entre llençols de seda fina
perquè l’aurora queda buida,
si la vespra no s’ha colgat el Sol.

Sara Vázquez Bueno, "Colgaré mes sentiments".

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hi ha més paraules boniques de les que pensem :D

      Elimina
  2. Magnífica entrada, encisadora explicació d'una explicació que, per tan comuna, ni ens adonem del seu significat. Mai m'havia parat a pensar que el seu significat era oposat al del castellà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades hi ha molt més de màgic en allò que tenim al nostre voltant que en allò que considerem realment "màgic". Però ens acostumem tant al seu ús comú i normal que no els donem la oportunitat d'expressar tot allò que conté el seu significat.
      Quina gràcia allò que s'assemble tant al castellà eh?;) Sempre m'ha resultat curiós comparar paraules... veges tu perquè!

      Elimina
  3. Una entrada preciosa i una paraula ben interessant, encara viva a Alcoi amb el sentit de cobrir de terra. Precisament acabe de tornar de Mallorca, on la gent es 'colga' al llit, i no deixa de resultar un poc estrany sentir-ho (tant, em sembla, com els resulta allà això de 'gitar-se'...). Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Visca la polisèmia i els significats! (Com diu la cançó de Carnaval dels Amics de les Arts).
      Salut!

      Elimina