divendres, 1 de febrer de 2013

85.

"Ahora comprendo que siempre habrá quien haga frente a sus miedos... y siempre habrá quien huya de ellos"

Per a què allargar les coses? La veritat, quan alguna cosa està clara (i més que clara), val la pena enfrontar-se a ella perquè, les coses poden fer mal si es tallen en sec, no vaig a dir que no, però si s'allarguen, encara en fan més. Quan una porta no es tanca i es deixa entreoberta, aquell qui es queda dintre l'habitació espera, sense saber a què atendre's, a que la porta acabe de tancar-se o s'òbriga. Espera i desespera mirant aquella porta quan, una vegada tancada, podria haver buscat la finestra  o porta corresponent (d'allò de "cuando una puerta se cierra, una ventana se abre" o "cuando una puerta se cierra, otra se abre"); i una vegada oberta del tot, podria haver seguit endavant tal i com estava.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada