dilluns, 18 de febrer de 2013

91.

"Por lo tanto, no había falsedad en mis palabras. Qué me importaba haberla conocido un día antes o habérmela topado docenas de veces en un elevador: la amaba porque la intuía, porque la imaginaba, porque era perfecta, maravillosa, porque así me daba la gana que fuera y porque así lo era. [...] Fui a por dos copas y me sonreí al pensar que seguíamos hablándonos de usted."
Cuentos de hadas amorosas y otros textos - René Avilés Fabila



Feia filigranes amb els seus somnis i malabars amb converses que quedaven a mitges. Aquelles converses que deixaven caure coses, dient sense dir, per veure si cola o no, i s'immolaven elles mateixes ferides per les paraules. Ningú sabia a que atendre's i buscava incansablement el desig de saber per què i de conèixer la veritat. N'era d'especial? Tots som especials, es repetia continuament mentre repassava el surrealisme d'aquell somni on acabava de viure en la magnificència de la nit. Es guaria de les il·lusions perquè ja se li havien esmicolat un munt de vegades i no volia tornar a fer castells de cartes.




"Veure mar des de muntanya mel a flor d'ametller"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada