Pujava la música pel meu cos. No volia pensar en res i no sabia com distreure'm. Em recorria tota. Em feia seua. M'impregnava tota la pell a cada fusa, acompasada per l'aire solitari d'una habitació buida i plena de desitjos que no s'acomplien. Plena d'esperances. La música m'anava fent seua. M'havia enamorat de la vida; i la vida, s'havia enamorat de mi. M'agradava viure, riure i sentir-me segura dels reptes que, sense adonar-me'n, m'hi proposava cada dia. I m'agradaven les maduixes. I els camps de maduixes. I els ametllers. I els ametllers en flor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada