Es va despertar plena d'un neguit insaciable. Havia somniat, sabia que ho havia somniat i recordava perfectament com, per art de màgia, li havien tret la boca i el nas, li havien cosit les orelles i l'havien deixada com un maniquí amb ulls glaçats. D'un bot, es va posar de peu i va córrer per mirar-se a l'espill. Quan va arribar davant del seu reflex els seus ulls es van plenar de llàgrimes d'histèria i por. Intentava cridar, però no podia mentre s'ofegava en els crits que no eixien de la seua boca. No tenia ni boca ni nas. Tampoc tenia orelles. El seu somni s'havia fet realitat. De vegades, els somnis (i els malsons) es fan realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada