dilluns, 25 de febrer de 2013

95.

Cap de setmana alternatiu. Cap de setmana per pensar, morir de fred i morir enduts pel vent (com les paraules que no s'escriuen). Cap de setmana reflexiu (com els pronoms). Cap de setmana per perdre's per la muntanya i pels racons més amagats de la nostra ment. Cap de setmana interessant.


"No tengáis, pues, miedo a la gente. Porque nada hay secreto que no llegue a descubrirse ni nada oculto que no llegue a conocerse"

POR

Por. La por de les pors. La por més temuda és la por més inconscient. Aquella és la por que tenim però no sabem a qui o a què. Aquella por ens paralitza. Aquella por que ens sorprén i ens debilita més del que haviem pogut arribar a imaginar. És la por que tenim. És una por que no podem descriure, no li podem posar nom perquè, si aconseguirem posar-li'n, ja l'hauriem vençut. Almenys, l'hauriem descobert. El nom ens dóna l'essència de les coses. Una vegada tenim el nom, tenim tot el poder possible sobre elles. Per això, quan coneguem a les persones, els preguntem el nom. Les interioritzem i fem que formen part de la nostra vida. Per això, quan aconseguim posar-li nom a la nostra por, ja ens estem enfrontant a ella. La por és la resposta a allò sense respostes. La por és la resposta al desconegut. Quina és la teua por? Et preguntes incansablement quan vius moments de pànic. En primer lloc, pensem pors externes: coses, persones, objectes o situacions a les quals no sabem enfrontar-nos. Però hi ha pors més enllà de les pors externes. S'amaguen les pors internes i les pors inconscients. 
Les pors són pedres a dintre les sabates. Si, podem caminar amb elles, podem fer el camí i recórrer quilòmetres de sendes, i quilòmetres de vida. Però ens omplim els peus de llagues i cada vegada és més difícil i costa més avançar. Per aquest motiu, caldria parar-se a la vora del camí. Parar-se a descansar, a atrevir-se, a arriscar-se a treure'ns les sabates i les pedres. Esperar a que es curen les ferides, tornar-nos a calçar i seguir endavant. És la por. POR en majúscules. I les ganes de trobar-nos interiorment. Perquè la por, la POR apaga els fanals i llanternes en la nit i ens deixa a les fosques sense saber per on hem de continuar. I més ens val tornar a encendre un foc amb calma. Coste el que coste. I encendre'l enmig de la senda en la nit, per il·luminar els altres. (I potser eixa llum siga una paraula, una mirada, un somriure o un gest).


"Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats 
Investigues les històries que s’amaguen en les coses... "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada