Hi ha mil formes diferents de començar el dia. Pots renegar del despertador, pots adormir-te, pots posar-te a veure la TV o escoltar música. Pots desdejunar amb ànsia (o sense gaire gana) -o pots desdejunar maduixes i kiwis que sempre animen encara més el dia-. Pots començar cantant amb una bona dutxa. Pots posar-te davant de l'ordinador a escriure desesperadament un correu, un treball o alguna entrada d'un blog. Pots alçar-te de bones i estar feliç, dolçament, adreçadament, voraçment, amb traça, amb la capacitat d'assaborir la tinença d'un nou dia tot per tu. Pots alçar-te de males i només tindre ganes de plorar, de rentar-te els ulls d'eixa negror característica dels dies grisos. O simplement, pots alçar-te en la plenitud d'un somni que ni comença ni acaba: és tan estàticament possible com (im)possible. I una música, i molta feina... i tantes maduixes amb un kiwi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada