dissabte, 11 de maig de 2013

126.

Simplement així, com qui no vol la cosa. Com qui vol que vole i s'enlaire. Com qui tantes altres vegades ha deixat anar perquè no té domini, tinença o propietat de res més que del moment en el qual viu. Només ama i senyora (i amo i senyor) de tot el temps que viu. D'eixe temps que és seu. Del temps de deixa anar i esborra de la seua ment com si res (és ben clar: aquells minuts i segons ja van tindre el seu moment de possessió). Com qui busca en el futur la clau del passat. Com qui no pensa en res. Com qui s'abstrau en la simplicitat dels seus actes. Com qui busca el perdó i redempció dels seus actes pels altres. Com qui no sap què passarà, ni on, ni quan, però sap que passarà (o tornarà a passar, o evolucionarà -o involucionarà i revolucionarà-). Carpe diem et noctem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada