diumenge, 12 de maig de 2013

127.

Hi havia una vegada un món on les coses si eren el que semblaven. Un món on les decisions es prenien de forma aleatòria i tot el món es plenava d'algorismes paral·lelament a la realitat que descrivien. A aquell món ocorrien coses, com a tots els mons. Hi havia coses que aquell món podia exportar i comentar amb altres mons; però també hi havia tantes altres coses que no podia compartir amb ningú més però, com que a aquell món totes les coses si que eren allò que semblaven, acabaven descobrint-se com es descobria amb el pas del temps que el desig momentani podria arribar a desenvocar en un desig continu procrastinat tant per la societat i com la negació de tantes virtuts i del propi desig de seguir endavant de tantes noves formes i amb bones maneres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada