Volen els dies. Vola la vida. En un tancar i obrir d'ulls ja quasi ha passat mig mes més. Més mig mes del que pensava que passaria i, malgrat tot, continua passant. S'enfilen les emocions als arbres i es converteixen en flor, fa olor al gesmil i la tarongina i les gents obrin les finestres de bat a bat per irradiar l'alegria i la felicitat (i frugalitat i fugacitat) de la seua vida. S'escolten crits i cants, romanços i rondalles, les cançons sense acabar de ser tocades i la joia dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada