dilluns, 22 d’abril de 2013

116.

Compre un cotxe intergalàctic, atemporal i solitari (o de dues places). Si algú sap qui els ven, que em passe el contacte (o li passe el meu contacte a ell/a). I per a què vull jo aquest cotxe a motor que pot semblar una nau espacial especial però que no és més que un vehicle selenita? Més clar aigua: he descobert que els meus somnis i desitjos es guarden a un planeta llunyà anomenat JO. i vull anar a organitzar-los, aclarir-los i guardar els que ja no em convenen.
He descobert que no sóc d'aquest planeta (com els Romeo y Julieta de Jarabe de Palo), que sóc amiga de s'astronauta rimador, que faig sudokus amb dinosaures a Bastiskafo Katiuskas i sóc una amazona a sa lluna que pensa que els guapos són els raros perquè tenen corrandes de parella estable. Que és carnaval i tinc dret a fer l'animal i ser una croqueta. Que sé moure les aletes, traure les antenes i donar-te les dues potetes per ballar la cançó de la felicitat. Que reconec que el món encara pega voltes i sé que València és una puta perquè ja no tinc fam i és com si fóra la meitat d'algú. Que m'agrada passejar per les vinyes verdes vora el mar quan el vent no remuga i pels latifundis estel·lars gaudint de les aurores boreals a l'Albufera. Perquè sóc la flor que naix de la llavor que vau sembrar i sé que la lluna té dos cares i tot té un últim segon (inclús la vida). Perquè sé tocar el cel amb la mà.
Per això vull anar i empaquetar les utòpiques il·lusions idealistes ingènues i perseguir els somnis i ovnis que s'enganxen a la lluna de safrà buscant habitar-me i dir-me a l'orella que els done la mà sense tindre por, sense estar sola perduda pels carrers del món. Mirant-me la lluna de plata a València, a les platges sense mar. Cercles viciosos i repetitius... sin notícias de Gurb. Sempre passa el mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada