dilluns, 29 d’abril de 2013

121.

"Per entendre la realitat hi ha una primera mesura de cautela: tenir sempre present que la vida no és el que sembla."
Josep-Maria Terricabras - Atreveix-te a pensar

Per què? Eixa és la pregunta que més ens frena. Pot ser el qui, el com, el quan, el què i l'on puguen semblar interessants, però cap pregunta ens va a despertar l'interès de deixa entreveure el "per què?". Búsqueda de la racionalitat? Pot ser, qui sap. La cosa és que el per què és una arma de doble tall. En el fons busquem la morbositat dels actes i dels fets. Però hi ha vegades que només ens plantegem aquesta pregunta quan necessitem impetuosament saber per quina raó no està passant alguna cosa. O quan ens autoflagelem sense motius imaginant-nos les situacions més surrealistes per donar sentit a allò que sentim. Els silencis són abstractes. Per què? Perquè cadascú els dóna una importància i un significat. Poden significar molt, moltíssim, massa, res, absolutament res, o poden ser fruit de la casualitat momentània. Poden significar tantes coses i de formes tan diverses que són amorfs. Al cap i a la fi, la vida és un aformisme on alcem torres com qui alça la bastida d'un somni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada