divendres, 19 d’abril de 2013

112.

Per què fem grans reflexions en mig de la nit quan tot és fosc i els llançols ens acaronen amorosament tot el cos i ens besen l'esquena? Quan ens desvetllem, i no podem dormir escoltant com el tic tac anuncia l'avançament de les hores, ens perdem per pensaments i explorem la nostra ment i ànima com espeleòlegs explorant coves i grutes acabades de descobrir. Anit, i quan menys m'ho esperava, em va passar. Vaig pensar què és l'exclusivitat? Què és ser exclusiu? És una forma d'implosió? Per què la gent busca l'exclusivitat inaudita quan no és capaç de donar ella mateixa allò que demana als demés?
Buscant, buscant, com sempre busque, m'he adreçat al DIEC i he buscat els termes: sorpresa! uns remeten a altres, com tot bon diccionari que es precie. Quan he buscat exclusivitat m'ha eixit a la pantalla:

exclusivitat 

f. [LC] Qualitat d’exclusiu.

Però no és que m'haja resolt massa dubtes, així que, en la meua esplendorosa capacitat cognitiva, he decidit cercar què diu el diccionari que és "ser exclusiu".


exclusiu -iva 

adj. [LC] Que té la virtut d’excloure. 
adj. [LC] Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu.
f. [DR] Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l’exclusiva de la retransmissió del partit. 


Això vol dir tres coses: o que tens la capacitat (o el poder) d'excloure a la gent; que eres tu el qui s'exclou dels altres; o que pots fer el que et done la santísima gana perquè eres especial. En fi, que el que és busca al final és una unicitat, ser únic, irrepetible i gaudir de l'exclusivitat, d'allò que els demés no poden gaudir. Egoisme. Egocentrisme. Egòlatres victoriosos en la societat que ens anima a ser-ho. Per què hem d'intentar presionar els demés per a que facen allò que nosaltres volem que facen? Ineficiència evolutiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada