dilluns, 15 d’abril del 2013

110.

Hi ha vegades que et vénen preguntes senzilles i sense importància al cap: 

Com pot ser que se'm posse la pell de gallina quan em pose davant de l'ordinador per escriure qualsevol cosa? O quan pense versos mentre camine pel carrer en el meu món? O quan toque la dolçaina? O quan escric? O quan veig la cara d'algú que disfruta fent alguna cosa com tocar una guitarra?

De sobte, tot sembla una bassa d'oli i la vida recupera tota la gràcia que aquesta societat ens intenta furtar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada