dissabte, 20 d’abril de 2013

114.

La millor època de l'any és l'hivern. Ho sé, està consensuat i la gent coincideix amb mi, exceptuant aquells i aquelles qui volen mostrar carn i diuen que la roba d'estiu els agrada més, què li anem a fer? Però hui dinant he pensat: les fruites d'estiu estan molt més bones que les fruites d'hivern. I se m'ha caigut el món als peus. Cada vegada queda més clar que tinc una especial debilitat pel i amb el menjar, però això és motiu suficient  motiu com per a canviar la meua opinió respecte al fred, a les mantetes i a passejar per la muntanya (i a veure nevar)? Però suponc que el menjar va a banda i en el fons és com totes les coses: a qui no li agrada menjar i menjar bé?

Un dia algú em va comentar que hi ha tres formes d'enamorar a una dona: pel físic, per la ment i per l'estòmac. Jo crec que només hi ha dues formes: per la ment i per l'estòmac. El físic és un tema a part que va relacionat amb l'atracció sexual i enamorar a una persona va més enllà del desig i l'atracció sexual. Cal fer-se a les ments, fer sentir coses inimaginables sense posar un dit damunt, només amb les paraules. I cal també disfrutar amb el menjar i disfrutar menjant. I disfrutar amb els plats que et preparen o que prepares. Si filem més prim, pot ser és perquè sóc una llèpola, em decantaria per "l'enamorament per l'estòmac". Quin remei? Sóc d'orgasmes culinaris (i sobretot de cireres i maduixes... oh, si!).

I, com sempre, me'n vaig per les rames i acabe oblidant que parlava de la lluita biaxial bipartida de la meua persona. Estiu o hivern? Pensant-ho bé, em quede amb l'hivern perquè, dins del món en que ens ha tocat viure poden passar dues coses: la primera és que continuem vivint hiverns i estius tots els anys, així que em posaré les botes a l'estiu i em dedicaré a la vida padre els hiverns. Tot arreglat. La segona és que, com que les grans empreses, els grans polítics i els més adinerats els la sua (parlant finament), gràcies al canvi climàtic podré menjar cireres i maduixes baix d'una manteta mentre neva. I mentre es fa el xocolate al foc i cantem nadales amb polvorons a la boca. Quina vida, tu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada