dimarts, 23 d’abril de 2013

117.

Hui és Sant Jordi. I em fan gràcia moltes coses. D'entre elles, la primera i principal és que hui la imatge que ha de predominar és la d'un cavaller que derrota al drac per salvar la seua dama. Què les dames no ens podem salvar a nosaltres mateixes? Què no podem salvar al cavaller? Què el drac era roïn? I si era una bona persona (bé, un bon drac)? Dues imatges que no m'agraden: la dona és indefensa i necessita a l'home per a eixir-se'n de les situacions difícils (un poquet més de masclisme, per favor) i l'altra és la violència envers del món animal. Segurament ningú s'ha parat a pensar si el Drac tenia familia... i els seus fills i la seua senyora Drac? Ah, no, que la història sempre la conten els vencedors i s'eliminen els detalls que puguen donar dubtes de la seua magestuositat.

En segon lloc és que al Twitter siga Trending Topic "Feliz Sant Jordi". Si, amb Z. No és que tinga res en contra de les Z, que m'encanten i les he domesticat per fer-les meues com si foren animals estrambòtics d'altres planetes, sinó que pense que o es diu bé o no es diu. O és que algú en lloc de dir "Merry Christmas" diu "Merry Navidad" o "Feliz Christmas"? Doncs FeliZ Sant Jordi, FeliZ Diada, FeliZ aniversari i FeliZ Ventura (al pobre Feliu li encanta que li canvien el nom igual que a Josep Lluís Carod-Rovira).

També és graciós veure com hui tot el món és la persona més lectora, i millor lectora, i millor persona perquè regala roses i llibres, i la persona més crítica del món (doncs a mi no m'acaba com escriu aquest home eh?). Tota una farsa. Si, és cert que hui es propicia la lectura, que és una gran empenta per a les editorials i per als autors que es volen donar a conéixer i tota la pesca, però fins a quin punt ho hem de pagar? No resulta gens gratificant que et menosprecien la teua vida lectora, seductora i abrasivament pertorbadora de les nits sensualment desvetlades en comparació amb algú altre que només ha obert un llibre per fer-se una foto i pujar-la al Facebook o extraure una "supercitació moníssima i reflexiva". No té nom, la veritat. Que siga demà i ja no hi hagen dracs ni dames ni cavallers. Que quedem nosaltres mateixa com allò que som. Ser la música, el tacte de les pàgines d'un llibre (o el de les tecles d'un eBook), i un bon àpat golós i acompanyat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada